dissabte, 8 de desembre de 2012

Inesperat Sorolla

He estat un parell de dies a Madrid i he visitat entre altres el Museu Sorolla, és petit però val la pena. És una casa-museu, i les estances conserven l'aire que els hi va donar el pintor. En els nombrosos quadres penjats a les parets es pot apreciar la destresa del pintor valencià per plasmar la llum mediterrània, especialment en les nombroses escenes de platja.




Un dels quadres exposats m'ha cridat l'atenció per el seu tema, gens habitual en l'obra de Sorolla. Es tracta d'Una investigación, un oli de 1897 que, segons el catàleg del museu, plasma "el laboratorio del doctor Luis Simarro Lacabra, amigo y protector de Sorolla".


Segons la Wikipedia, el doctor Simarro --fill d'un altre pintor valencià, Ramon Simarro-- va ser un dels pioners de la neurologia a Espanya i va influenciar a Ramón y Cajal. La relació entre Simarro i Sorolla devia ser més que anecdòtica, perquè aquest darrer va pintar un parell de retrats de l'investigador que es conserven a la Universidad Complutense de Madrid, com part del llegat Simarro. A la web de la Complutense he trobat un article que sembla molt ben documentat sobre la relació entre el científic i l'artista.


No és habitual que els artistes plàstics retratin a científics i investigadors. Però sembla indubtable que a finals del segle XIX i principis del XX hi va haver un cert acostament, per influència de la Institución Libre de Enseñanza (fundada el 1876 per Francisco Giner de los Ríos) a la que es va afegir a partir de 1910 la Residencia de Estudiantes. Per la Residencia van passar Dalí, Buñuel, García Lorca, però també Severo Ochoa. Durant la recerca per al documental Dimensió Dalí vam trobar una foto de Federico García Lorca al costat d'un microscopi però, per molt que vam buscar, no vam trobar la foto equivalent amb Dalí (que probablement devia existir i es devia perdre juntament amb bona part dels fons de la Residencia). Tampoc vam trobar cap prova de que Dalí assistís a les conferències que Einstein va fer a la Residencia o a Barcelona el 1923 -- cosa que fa creure que no hi va anar, altrament ja s'hagués encarregat el mateix Dalí de fer-ho saber a tort i a dret.

2 comentaris:

  1. Tens raó que la combinació art i ciència es mes aviat difícil de trobar, apart del Dalí, en ve al cap la lliço d'anatomia de Rembrandt, en deuen d'haver més, bona sugèrencia per recerca.

    ResponElimina
  2. M'encanten aquests museus petits, dedicats a un artista, normalment en el lloc on va viure o treballar. A Barcelona teníem el Museu Clarà i el van desmantellar. Quina pena!

    ResponElimina