dimecres, 2 d’octubre de 2013

Un nen dins d'un didal

Al Guardian d'avui he vist una foto que m'ha recordat un dels meus llibres preferits de quan era petit.


La foto es va fer a Corea del Sud, en un festival de menjar. El llibre que em recorda és Jim Botón y Lucas el maquinista, de Michael Ende, que explica la història d'un nen negre que, una nit de tempesta, arriba a l'illa de Lummerland, on viuen el rei Alfonso Doce Menos Cuarto, una botiguera jovial, un funcionari que mai surt de casa sense barret bombí i paraigua --i en Lucas, el maquinista del títol i la seva entranyable locomotora Emma. (Aquí trobareu un resum de l'argument). És literatura fantàstica de la millor, anterior als llibres que van fer que el públic adult conegués Ende, com ara Momo o La història interminable.

El cas és que part de Jim Botón passa a la Xina, una Xina imaginada on els ponts sobre els rierols són de porcellana i les famílies tenen dotze i tretze fills, cadascun una mica més petit que l'anterior, fins al punt que el més petit cap dins d'un didal.

Aquest llibre és la primera part d'una història que continua amb Jim Botón y los trece salvajes, que és igualment molt recomanable. Jo els vaig llegir en castellà, no sé si existeix traducció catalana.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada