diumenge, 19 d’octubre del 2014

Les caretes del 30 Minuts

En ocasió del seu 30 aniversari, l'equip del 30 Minuts ha penjat un vídeo amb un recull de totes les caretes del programa des de la seva primer emissió, l'octubre de 1984.




Aquí van algunes curiositats sobre les 3 primeres versions, que corresponen al període durant el qual vaig ser el realitzador del programa.

Massa neu quasi provoca un infart

Si no recordo malament, la primera careta la van dissenyar Rosa Mundet, Toni Pelegrín i Neus Grabulosa, l'ànima del departament de disseny gràfic de TV3 als inicis de la cadena. La sintonia era un muntatge de Josep Maria Romero. Juraria que primer vam tenir la sintonia i sobre això vam muntar la imatge, però podria ser a l'inrevés.

La careta és totalment abstracta, vam voler fer-la així per distinguir-nos del referent de l'Informe Semanal, que era el que l'espectador entenia per "programa de reportatges".

El títol del programa (30 Minuts) feia referència a un programa clàssic de la televisió nord-americana, el Sixty Minutes, tot i que tots dos programes eren molt diferents en la forma. En el programa americà cada reportatge està protagonitzat per un presentador que pràcticament es limita a fer entrevistes als personatges.

Al principi, el programa s'emetia en directe. Vull dir que no hi havia una "coca" (PPD) del programa que es lliurava prèviament a continuïtat, sinó que des del control de realització d'informatius llençàvem les diverses peçes pregravades: la careta i les presentacions d'en Joan Salvat, i els reportatges (al principi el programa incloia 2 o 3 peces de durada diversa en cada emissió). El primer dia, quan va entrar la careta, els tècnics del control de continuïtat es van endur un ensurt majúscul perquè de cop i volta la pantalla es va omplir de neu (el senyal de puntets blancs i negres) i es van pensar, naturalment, que l'emissió se n'havia anat en orris. Però no, era la careta, que començava amb dos o tres segons de neu abans de que comencés la sintonia.

Al dia següent ens van demanar que retalléssim la neu... que també podia fer pensar als espectadors que se'ls havia espatllat la tele.


Adoradors de la barra
La careta de la segona temporada seguia sent abstracta, però era molt tecnològica. Tenia elements en 3D, que en aquell moment era una tecnologia bastant novedosa. La barra vermella de la primera careta s'havia convertit en un element més complexe que d'entrada servia per emmarcar el sumari d'imatges i després es convertia en un "paquet" multicolor que finalment servia de fons per al logotip, que mantenia les dues ratlles vermelles però perdia el títol del programa -- una mostra que l'expressió "el 30" ja havia arrelat.

El procés tècnic per incloure tots els elements que configuraven la careta/sumari era una mica complex perquè calia sincronitzar el moviment de la barra amb el muntatge del sumari utilitzant un mesclador d'imatge que tenia el mal constum de desconfigurar-se molt fàcilment. Peri això, d'aquest procés jo en deia "l'adoració de la barra" perquè la maleïda barra ens va fer perdre bastant temps en més d'una ocasió.

La música de la careta és de Tulio Tonelli, un músic i productor que havia treballat molt a Itàlia, i que va fer una música força característica i contundent.

Més energia
La tercera versió de la careta introdueix algunes imatges, algunes reconeixibles, d'altres encara molt abstractes,  i manté una versió actualitzada del logotip. La sintonia era una versió de la música anterior, que va fer el mateix Tulio Tonelli.

Les altres caretes, que ja no corresponen a la meva època en el programa, introdueixen més imatges i canvien el logotip, que perd les barres característiques.